Taula de treball sobre rius efímers a València

Foto Reunio

 

El projecte LIFE + Trivers ha celebrat una taula de treball sobre rius efímers, rius que flueixen només de forma episòdica, de manera que només s’observa aigua en superfície uns pocs dies a l’any. La jornada va tenir lloc el passat 14 de juliol a la seu central de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i ha comptat amb la participació dels membres del projecte, així com d’experts del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (Cedex), Universitats, i l’Agència Catalana de l’Aigua.

La jornada ha estat un punt de trobada entre les parts interessades i experts involucrats en la gestió dels rius de règim no és permanent. S’han analitzat les dificultats existents en l’avaluació de l’estat ecològic d’aquest tipus de rius i les possibles mesures de restauració. També s’ha estudiat la necessitat de revisió del règim hidrològic i el paper que pot jugar en tot això el protocol de caracterització hidromorfològica que està elaborant el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Dins dels rius de règim no permanent, els rius efímers preocupen de manera especial als gestors. Teodoro Estrela, cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ha assenyalat que “hi ha una necessitat de definir objectius ambientals per als rius temporals, sobretot en aquells que porten aigua uns pocs dies a l’any i la diagnosi de l’estat ecològic és extremadament complexa”.

Per aquest motiu, cadascun dels participants ha detallat els diferents aspectes i indicadors hidrogeomorforfológicos que permeten, d’una banda millorar la caracterització del règim hidrològic i de l’altra avaluar l’estat dels rius efímers, el que permetria establir els objectius ambientals.

En aquest sentit, Narcís Prat, coordinador del projecte i investigador de la Universitat de Barcelona, ha destacat que la primera pregunta davant d’un riu sec és “sí aquest riu és efímer, és a dir, si està sec per causes naturals o antròpiques”. Entre les principals conclusions de la jornada, també es va apuntar que els criteris que es poden seguir per definir si un riu és o no efímer són els criteris de predictibilitat i permanència del flux.

Indicadors de qualitat biològica
Els rius efímers són tipus particulars de riu, no es tracta de rius en pitjor estat que un riu permanent. En aquests rius, també hi ha comunitats d’organismes aquàtics, formades per organismes pioners i recolonitzadors, i que per tant s’adapten a multitud de condicions. Són tolerants a un ampli rang de condicions ambientals i no reflecteixen l’estat de les aigües. Per aquesta raó no és possible utilitzar aquests organismes com a indicadors de la qualitat biològica i cal buscar alternatives.

Rambla Castellana

 

En els rius efímers pot ser que hi hagi una circulació subterrània d’aigua, de manera que es poden trobar en ells vegetació lligada a la presència d’aigua amb certa disponibilitat, encara que aquesta vegetació es desenvolupa normalment en taques on l’aigua és més assequible per a les plantes. Molts dels rius efímers són rius perdedors pel que l’aigua s’infiltra profundament i ni tan sols es pot trobar vegetació en els seus llits. De tota manera, hi ha algunes plantes, com els baladres (Nerium oleander) que dotades d’adaptacions que les fan molt eficients en l’ús de l’aigua (i en evitar la seva pèrdua en la transpiració) i que es presenten en aquests llits secs. Aquestes plantes adaptades als llocs sense aigua podrien ser bones candidates com indicadores de l’estat de salut del riu. D’altra banda, la intensa evaporació fa que l’aigua es concentri en sals, de manera que apareixen en els rius efímers plantes indicadores de l’abundància de sal a l’aigua com els tamarigars (Tamarix sp.).

Índexs de qualitat
La geologia, la geomorfologia, la composició de les aigües i la hidrogeologia, són aspectes que s’han de considerar quan es vol establir l’estat de conservació dels rius efímers. Existeixen alguns índexs que s’han aplicat a les rambles, que solen ser rius efímers, com el IAR (Índex d’Alteració en la Rambla) o l’ICC (Índex de qualitat de la llera) que es valoren com interessants per a l’avaluació de l’estat de conservació de les rambles.

Des del projecte LIFE + Trivers es va valorar l’interès d’utilitzar aquests índexs i l’oportunitat d’integrar-los dins el TREHS. També es va discutir com definir les condicions de referència en un riu efímer, el que evidentment no resulta senzill, especialment en els rius efímers que se situen en les parts baixes amb gran moviment de materials (graves, sorres…).

Finalment cal definir també l’estat d’alteració hidrològica del riu efímer, ja que pot ser degut precisament a la sobreexplotació tant dels cabals superficials d’aigües de superfície com les subterrànies. Per tant caldria incloure una mesura de l’estat hidrològic abans de realitzar una caracterització del seu estat de conservació.