TRivers participa en la Jornada de Divulgació del Parc Natural dels Ports

Núria Ports2

La col·laboració entre gestors i investigadors és un element clau per a la millora de la comprensió i la gestió dels espais naturals i en especial dels rius temporals degut a la seva falta de reconeixement per part de la societat. La relació entre el projecte TRivers i el Parc Natural dels Ports és un exemple d’aquesta interacció, tal i com es va mostrar en la Jornada de divulgació del Parc Natural dels Ports que va tenir lloc el passat 15 de novembre al Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. En aquesta jornada, celebrada en el marc del 15 Aniversari del parc natural, la investigadora del departament de Biologia Evolutiva, Ecología y Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i membre de Life TRivers Núria Cid va presentar resultats del projecte, en el qual hi ha rius de la zona dels Ports.

Degut al seu bon estat de conservació, les capçaleres dels rius Canaletes i Algars, tots dos inclosos al Parc Natural dels Ports, i el riu Cérvol, aquest dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, formen part dels llocs d’estudi del projecte ja que permeten comparar les comunitats biològiques de rius permanents amb les dels temporals sense la influència dels impactes humans i es poden utilitzar com a referència.

Des de l’abril fins al setembre de 2015, els investigadors de TRivers han realitzat campanyes de mostreig en aquest rius amb resultats desiguals: “Hem observat que tant el riu Canaletes com l’Algars no s’han desconnectat a la capçalera però sí aigües avall. D’altra banda, el riu Cérvol, ple d’aigua a la primavera, era totalment sec al mes d’agost”.

Núria Ports

Fruit d’aquesta recerca, Núria Cid va ressaltar la importància d’adaptar el calendari i el lloc de mostreig en els rius temporals naturals, i per tant, mostrejar amb els mètodes actuals només en aquell període en el que el riu tingui una probabilitat més elevada que hagi cabal i quan tots els hàbitats estiguin connectats. Això ho podem saber utilitzant el software TREHS, desenvolupat en el marc projecte, que permet l’entrada de diverses fonts d’informació, com ara dades de cabals reals o simulades, entrevistes a la població i fotografies aèries. Respecte als rius de caràcter més efímer i que només hi baixa aigua quan plou, la investigadora va plantejar la possibilitat de desenvolupar mètodes alternatius.

Detectar l’impacte de les extraccions d’aigua

En l’estudi també s’hi van incloure trams de rius permanents que han esdevingut temporals degut a impactes hidrològics, principalment pel fet de tenir molts punts d’extracció d’aigua al llarg del seu recorregut. Aquests rius són la part baixa del riu Matarranya i del riu Sénia. Per exemple, a la part baixa del Matarranya, només hi queden basses aïllades durant els mesos d’estiu, afectant negativament les poblacions de molts organismes aquàtics com ara els peixos autòctons, molts d’ells amenaçats. Segons els resultats que es van presentar a la jornada, en aquests rius la qualitat biològica disminueix principalment degut a l’impacte hidrològic. Per tant, és de gran rellevància detectar els impactes hidrològics actuals i poder establir cabals ecològics que permetin mantenir la qualitat biològica dels rius d’acord amb el que dicta la Directiva Marc de l’Aigua i conservar l’elevada biodiversitat que contenen els rius mediterranis.

Durant la jornada hi va haver intervencions relacionades amb els altres treballs presentats, per exemple, el seguiment de les poblacions de libèl·lules del Parc Natural dels Ports de la mà de Pere Luque, biòleg del Museu de les Terres de l’Ebre. Es va discutir si la libèl·lula Macromia splendens, espècie protegida que necessita rius permanents per poder completar el seu cicle biològic, podria veure’s afectada per la possible reducció de cabals dels rius dels Ports, ja sigui degut a impactes humans per l’extracció d’aigua o degut als efectes del canvi climàtic.

En aquest sentit, la investigadora va recalcar a la xerrada que tot aquest coneixement sobre els rius temporals serà cada cop més important ja que “amb el canvi climàtic, els rius en zones de clima mediterrani rebran cada cop menys aigua i, per tant, els rius temporals seran més freqüents”.