Del riu ple al riu sec: primers resultats dels estats aquàtics

Durant els últims 6 mesos hem anat visitant els nostres llocs estudi de manera regular (cada sis setmanes) per tal de captar les diferents condicions hidrològiques i estats aquàtics dels rius des de la primavera a finals d'estiu i mostrejar les comunitats aquàtiques que hi habiten. Hem observat que molts rius temporals amb aigua abundant que hi flueix a la primavera (estat Eurheic) s'han anat assecant progressivament, passant per una etapa amb una successió de basses connectades per un fil d'aigua (estat Oligorheic), seguit d'una altra amb basses desconnectades (estat Arheic) i, finalment, fins arribar al moment d'assecar-se completament (estat Hyporheic). Com es pot veure en els mapes, aquests és el cas de molts rius temporals naturals, com la riera de Talamanca, Pineda, els rius Monlleó i Cérvol, però també de rius permanents els afectats per l'extracció d'aigua, com ara Guadazaón. Altres corrents no es van assecar completament i van poder mantenir basses desconnectades al llarg de l'estiu i que es van tornar a connectar amb les primeres pluges de setembre. Aquest va ser el cas del riu Glorieta i Matarranya, i la riera de Tossa.

Fes clic als punts per obtenir més informació: saber quin riu és, veure una foto i saber quin règim hidrològic té.

Alguns rius i rieres que en condicions naturals haurien de ser temporals (estacionals, intermitents o efímers) pateixen el que s'anomena "perennialització", degut principalment als efluents de les plantes depuradores dels centres urbans per on passa el riu. És a dir, l'aigua flueix contínuament on no ho hauria de fer. Aquests canvis alteren el règim natural d'aigua temporals del riu i, en molts casos, contribuir a l'empobriment de les comunitats biològiques a causa de la contaminació ja que el cabal del rius està format per aigües residuals. Aquest va ser el cas del Torrent del Puig, el riu Congost i el riu San Miguel.

Als rius efímers no s'hi va trobar aigua en cap moment durant les nostres visites i per tant van presentar un estat Hyporheic durant tot el període de mostreig. El flux d'aigua en aquests sistemes s'origina només durant les fortes pluges de tardor o primavera i per tant es caracteritza per cabals pulsants. Cap de les nostres rius va ser mostrejat, doncs, sota un estat Hyperrheic.

En canvi, els rius permanents sense impactes hidrològics importants, com l'Aigua d'Ora i les capçaleres de l'Algars i el Cabriel, només els Estats Eurheic i Oligorheic es van observar.

Ara estem esperant tornar-hi quan tots els nostres rius temporals hi torni a baixar aigua, per poder estimar durada de l'estat Hyporheic. Un cop es processaran les dades biològiques, podrem analitzar com les comunitats responen a nivells diferents pel que fa a la severitat de la temporalitat d'un riu.