Els rius temporals són els cursos d’aigua en què es produeix una interrupció recurrent del cabal o que s’assequen completament. Molts rius de la conca de la Mediterrània s’assequen de manera natural durant l’estiu, però en recuperen el cabal amb les riuades de la tardor, tot i que també poden romandre secs durant diversos anys a causa de la forta variabilitat hidrològica d’un any a l’altre.
Els rius temporals són únics ecològicament. Faciliten importants processos i funcions de l’ecosistema i són molt rellevants en la conservació i la protecció de la biodiversitat. Al mateix temps, reben una gran quantitat d’impactes humans, incloent-hi l’alteració del règim de cabals, modificacions de les lleres i dels canals, excés de nutrients i espècies invasores. Les prediccions del canvi climàtic han assenyalat que la regió mediterrània patirà forts dèficits del cabal dels rius, de manera que augmentarà la vulnerabilitat dels rius temporals i dels que ara són perennes, que esdevindran temporals.
Tot i que els rius temporals són comuns en moltes regions del món, encara queda un llarg camí per aconseguir entendre, protegir i gestionar adequadament aquest tipus d’ecosistemes. A Europa, la Directiva marc de l’aigua ha estat incapaç d’oferir una solució per establir l’estat ecològic de rius temporals. Una de les raons principals és que les eines d’avaluació de l’estat ecològic mitjançant indicadors biològics s’han desenvolupat principalment per a rius perennes i, per tant, no es poden aplicar en rius amb règims hidrològics complexos, com és el cas dels rius temporals.