Resum de la primera reunió de stakeholders a València
Nota de premsa
Membres del projecte TRivers i parts interessades durant la reunió. Foto: J.Latron.
Dimarts passat, 27 de gener, va tenir lloc la primera reunió de stakeholders del LIFE Trivers. La trobada es va fer a la seu central de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), a València, i va congregar les parts interessades i els experts involucrats en la gestió dels rius temporals per tal d’abordar diversos punts relacionats amb les dificultats que hi ha per avaluar l’estat ecològic d’aquest tipus de rius.
L’investigador de l’IDAEA-CSIC Francesc Gallart explicant l’eina TREHS. Foto: N.Cid.
La jornada va ser inaugurada per la presidenta de la CHX, María Ángeles Ureña, que va destacar la necessitat de millorar el coneixement sobre els rius temporals per gestionar-los correctament. La sessió es va centrar en la presentació de la primera versió del programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), desenvolupada en el projecte Trivers. Aquest programa permetrà conèixer l’evolució de les característiques hidrològiques del riu en funció del temps, i així es podrà determinar la probabilitat que en diferents moments de l’any estigui sec, la qual cosa ha de permetre adaptar el calendari de mostreig i seleccionar referències per determinar-ne l’estat. El programa utilitza dades observades, models predictius i, com a alternativa, també enquestes fetes a la població local. A més, permet determinar si l’absència de cabal és deguda a factors naturals o a l’acció humana. Segons Francesc Gallart, investigador de l’IDAEA-CSIC, «obtenir les estadístiques dels diferents estats aquàtics d’un riu temporal al llarg del temps és la clau de l’aproximació del Trivers».
El Sénia, un riu temporal que fa de frontera entre Catalunya i País Valencià. Foto: J.Latron.
Un altre aspecte fonamental del projecte Trivers és determinar la relació entre els estats aquàtics i les comunitats biològiques dels rius temporals. La connectivitat dels hàbitats és el condicionant principal de la fauna aquàtica en un riu temporal. Tal com explica Núria Cid, investigadora postdoctoral del Departament d’Ecologia de la UB, «els rius que són temporals de manera natural s’han de considerar un tipus diferent d’ecosistema i no un riu permanentment afectat per l’activitat humana».
Teodoro Estrela, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, parlant sobre la situació actual en la gestió del rius temporals. Foto: N.Cid.
Les eines per avaluar l’estat ecològic s’han desenvolupat, sobretot, per a rius permanents, i en la majoria dels casos no es poden aplicar directament als rius temporals. Antoni Munné, cap del Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics de l’ACA, va destacar que «els valors de referència que s’utilitzen per determinar si un riu té un bon estat ecològic varien en funció de si els mostrejos es fan en període sec o humit, la qual cosa és transcendental per a la diagnosi». Dins dels rius temporals, els efímers preocupen els gestors de manera especial. Teodoro Estrela, cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la CHX, va subratllar: «Hi ha una necessitat de definir objectius ambientals per als rius temporals, sobretot en aquells que porten aigua uns pocs dies a l’any i la diagnosi de l’estat ecològic és extremadament complexa».
Participants interessats amb la gestió dels rius temporals. Foto: N.Cid.
Les valoracions de la primera versió del TREHS van ser molt positives. Els participants, entre els hi havia l’Agència Portuguesa de Medi Ambient, van destacar la gran capacitat del programari per integrar informació. També van mostrar interès a formar part d’una comunitat d’usuaris del TREHS que permeti continuar compartint opinions, experiències i informació des de diferents perspectives i que altres rius temporals de diferents conques puguin aplicar aquesta eina.
Mural a la seu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer on s’hi representa la xarxa fluvial. Foto: J.Latron.
