Implementing the Water Framework Directive to temporary rivers

ATENCIÓ! Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.

Per obtenir més informació sobre les cookies que fem servir i el motiu d'aquest missatge, consulteu el següent enllaç: Llegir més

Ho entenc

El web del grup de recerca F.E.M. de la Universitat de Barcelona utilitza galetes o cookies per millorar la navegació de l'usuari, carregar certes funcionalitats de la web basades en tecnologies oferides per Google, com Google Maps, o oferir-nos dades estadístiques mitjançant Google Analytics.

Aquest missatge apareix per complir amb la normativa vigent de protecció de dades que dicta la Directiva 2009/136/CE, que diu que els usuaris d'un lloc web han de ser informats i poder acceptar l'ús de cookies d'una forma senzilla.

Un cop es permet el seu ús mitjançant el botó "Ho entenc", el missatge no tornarà a aparèixer. En el cas que es desitgi refusar les cookies de nou, caldrà fer-ho modificant les propietats del navegador d'internet.

A+ A A-

Visitant els rius temporals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

El dilluns 26 de gener, l’equip del TRivers va fer una sortida exploratòria a rius temporals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). La idea de la sortida era començar a identificar casos d’estudi dins d’aquesta demarcació hidrogràfica, incloent tant els rius que són temporals de manera natural com els que ho són degut a impactes humans.

Riu Sénia a l’alçada de la Font de Sant Pere, aigües avall de l’embassament. Foto: J.Latron.

Riu Sénia a l’alçada de la Font de Sant Pere, aigües avall de l’embassament. Foto: J.Latron.

 

La primera parada va ser al Sènia, un riu que neix als Ports de Beseit, i que majoritàriament està afectat per pressions hidrològiques degut a extraccions d’aigua que modifiquen el seu cabal i per assuts i preses que trenquen la connectivitat. A l’alçada de la Font de Sant Pere, aigües avall de l’embassament d’Ulldecona, vam fer una demostració dels mètodes que s’utilitzen avui dia per evaluar la qualitat biològica i hidromorfològica dels rius, remarcant que aquests métodes poden no ser adequats per als rius temporals, sobretot quan hi trobem només basses desconnectades o quan simplement no es poden mostrejar perquè el riu és completament sec.

Agafant mostres d’invertebrats aquàtics, un dels grups d’organismes que s’utilitzen com a indicadors de la qualitat biològica dels rius. Foto: J.Latron.

Agafant mostres d’invertebrats aquàtics, un dels grups d’organismes que s’utilitzen com a indicadors de la qualitat biològica dels rius. Foto: J.Latron.

Separant i identificant invertebrats aquàtics amb els gestors. Foto: J.Latron.

Separant i identificant invertebrats aquàtics amb els gestors. Foto: J.Latron.

A partir del tram de la Font de Sant Pere, existeixen vàries extraccions d’aigua i es va poder observar com el riu anava perdent cabal fins quedar completament sec. Tal i com ens van explicar els tècnics de la CHX, l’extracció constant d’aigua del riu cap a les sèquies sense aplicar criteris de cabals ambientals juntament amb la relació negativa del riu amb l’aqüífer, fan que alguns trams del riu estiguin completament secs fins i tot a l’hivern.

Riu Sénia aigües avall de la Font de Sant Pere, on el riu queda completament sec degut a la derivació d’aigua des d’assuts als canals de reg. Foto: J.Latron.

Riu Sénia aigües avall de la Font de Sant Pere, on el riu queda completament sec degut a la derivació d’aigua des d’assuts als canals de reg. Foto: J.Latron.

Discutint sobre la relació riu- aqüífer del riu Sénia. Foto: N.Cid.

Discutint sobre la relació riu- aqüífer del riu Sénia. Foto: N.Cid.

Riu Sénia completament sec. Foto: J.Latron.

Riu Sénia completament sec. Foto: J.Latron.

Sèquia al riu Sénia. Foto: N.Cid.

Sèquia al riu Sénia. Foto: N.Cid.

Riu Sénia aigües avall del nucli urbà. Foto: J.Latron.

Riu Sénia aigües avall del nucli urbà. Foto: J.Latron.

Aigües avall del nucli urbà de la Sénia, vam observar com el riu tornava a circular superficialment degut a aportacions de la sèquia i especialment als efluents de la depuradora.

Durant la sortida vam visitar també rius de caràcter més efímer, com el riu Cérvol, el riu Montlleó, la Rambla Carbonera i la Rambla de la Viuda. Tot i que nosaltres els vàrem trobar secs, el passat mes de desembre hi va baixar una forta avinguda degut a les fortes pluges a les muntanyes que els alimenten.

Mapa dels rius visitats. Foto: Google Earth.

Mapa dels rius visitats. Foto: Google Earth.

Rambla de la Viuda, just després de la confluència del riu Montlleó amb la Rambla Carbonera.  Foto: J.Latron.

Rambla de la Viuda, just després de la confluència del riu Montlleó amb la Rambla Carbonera. Foto: J.Latron.

Riu Montlleó a la confluencia amb la Rambla Carbonera. Foto: J.Latron.

Riu Montlleó a la confluencia amb la Rambla Carbonera. Foto: J.Latron.

Equip del TRivers al riu Cérvol amb membres de la Confederació hidrográfica del Xúquer, que ens van guiar durant la sortida. Foto: N.Cid.

Equip del TRivers al riu Cérvol amb membres de la Confederació hidrográfica del Xúquer, que ens van guiar durant la sortida. Foto: N.Cid.

Al visitar les diferents tipologies de rius temporals vàrem poder comprobar el repte que suposa gestionar aquest tipus de masses d’aigua, tant pel que fa a l’ús de les eines adequades per al diagnòstic del seu estat hidrològic i ecològic, com a la posterior aplicació de mesures per poder millorar-ne el seu estat. A més, la visita de camp va ser un bon punt de trobada i una bona posada a punt abans de començar el treball de camp que es durá a terme durant els propers mesos.

Ruta Google Maps