Tres estudiants de grau presenten projectes de recerca en el marc del Life TRivers
Desprès de molts mesos de treball, dues alumnes de la Universitat de Barcelona i un estudiant de l’escola superior ENGEES d’Estrasburg han completat diferents projectes de recerca sobre rius temporals en el marc de TRivers.
L’estudiant de Ciències Ambientals de la UB Carla Van Esso, va dedicar el seu Treball de Fi de Grau (TFG) a estudiar els efectes dels efluents de les plantes depuradores en els macroinvertebrats aquàtics de rius temporals. El TFG d’Eva Noguera, del grau de Biologia, es va centrar en les comunitats de peixos que habiten els rius temporals mediterranis i com aquestes es veuen afectades per la temporalitat del règim hidrològic. Per altra banda, el treball d’estada de segon curs de l’estudiant francès Justing Jeuffroy s’ha centrat en l’aplicació de, del software TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status) desenvolupat en el marc del projecte per al diagnòstic de l’estat ecològic i hidrològic dels rius temporals.
“L’objectiu principal d’aquests projectes és fomentar la interacció entre la recerca i la docència, i que els estudiants puguin tenir l’oportunitat de veure com es treballa al camp, com es processen les mostres i agafin experiència també en l’anàlisi de dades i la seva interpretació.”, explica Núria Cid, tutora de les dues estudiants de la UB. “A més –continua- disseminar el coneixement sobre els rius temporals i la seva importància ecològica a través de l’educació universitària és clau”.
Eines específiques per als rius temporals: macroinvertebrats i peixos
Alternar el treball de camp i el laboratori era un dels objectius de Carla Van Esso quan es va plantejar quin tipus de TFG volia fer i la recerca en el marc de TRivers li va permetre compatibilitzar aquestes dues vessants. El seu estudi sobre l’impacte de les aigües residuals de les estacions depuradores sobre la fisicoquímica de l’aigua i les comunitats de macroinvertebrats ha mostrat que aquests abocaments empobreixen notablement la biodiversitat i poden tenir efectes molt negatius en el cas dels rius temporals. “Cal tenir en compte que hi ha moments de l’any on els rius temporals tenen nul·la capacitat de dissolució i per tant no poden tenir el mateix llindar de contaminació que els rius perennes”, destaca Carla.
En aquest sentit, entre les conclusions del treball també s’hi destaca que calen “eines específiques per avaluar la qualitat biològica del rius temporals que tinguin en compte els seus estats aquàtics, ja que actualment aquestes eines estan desenvolupades per a rius perennes i al aplicar els mateixos criteris d’avaluació en rius temporals pot ser que els resultats no s’ajustin a l’estat ecològic real del riu”.
Respecte a la seva experiència, Carla destaca que participar en un treball científic des de dins l’ha fet veure que “cal molt rigor, constància, ganes i dedicació per poder tirar endavant un projecte així i que és molt important estar motivat i que t’agradi el que estàs fent per a que tot funcioni be i es pugui fer una bona feina”.
El treball de camp també era un dels atractius de treballar amb TRivers per a l’estudiant de biologia Eva Noguera. A més, el fet que estigués “encarat a la conservació i enfocat en l’estudi de comunitats de peixos” la va acabar de convèncer.
Segons els seus resultats, les poblacions de peixos que habiten els rius temporals es veuen afectades especialment pel que fa a l’abundància. “A més, aquest efecte es reflecteix en els resultats que s’obtenen en avaluar l’estat ecològic d’un riu utilitzant els peixos com a indicadors, de manera que es posa de manifest la necessitat d’adaptar els mètodes actuals per aquests ecosistemes fluvials”, destaca l’Eva.
L’estudiant de Biologia qualifica la seva experiència durant el TFG de “molt positiva”, ja que li ha permès adquirir coneixements sobre els ecosistemes fluvials, sobretot dels rius temporals i de les espècies de peixos dels rius mediterranis que li permeten “veure aquest ecosistema des d’una altra perspectiva“.
Treballant dades hidrològiques de la conca de l’Ebre amb el TREHS
El treball de Justin Jeuffroy, sota la direcció de l’investigador de IDEA-CSIC i membre de TRivers Francesc Gallart, es va centrar en posar en pràctica la part hidrològica del software TREHS en la conca del riu Ebre, per tal d’obtenir informació sobre els rius temporals d’aquesta àrea i polir l’aplicació informàtica. Entre els resultats, Justin destaca “la gran variabilitat” entre els rius temporals i l’impacte dels regadius sobre els cabals dels rius permanents que esdevenen temporals degut a l’acció humana. Per a l’estudiant de l’Escola superior ENGEES d’Estrasburg, el seu treball amb TRivers ha estat molt profitós i l’ha canviat la visió sobre la recerca científica: “No pensava que treballar sobre coses noves, buscar relacions entre paràmetres, descobrir el funcionament de fenòmens o la conseqüència d’una cosa sobre una altra pogués ser tan interessant i a vegades divertit”.
Un cop més, mitjançant aquests estudis s’ha posat de manifest la necessitat d’adaptar per als rius temporals les eines actuals per a la diagnosi de l’estat ecològic dels rius temporals, tasca central del projecte TRivers. En aquest cas, les conclusions científiques s’han combinat amb l’impacte dels projectes en els estudiants participants que han pogut adonar-se de la complexitat de gestionar adequadament els rius mediterranis, degut a la seva elevada variabilitat pel que fa al cabal i les comunitats biològiques que hi viuen. Per tant, els resultats dels projectes i les valoracions dels estudiants posen en relleu la importància de l’aposta decidida de TRivers per implicar-se en la docència universitària.